Sobre l’aprovació inicial del Pressupost 2010

Intervenció d’Isidre Soler en el ple municipal del 9 de desembre de 2009

Per molt que s’esforcin a fer creure una altra cosa, ens presenten uns pressupostos que s’ajusten molt poc a les necessitats de l’actual situació social i econòmica, però que reflecteixen molt bé la seva manera de gestionar els recursos públics. Gestió que no compartim en absolut.

Uns pressupostos que continuen mostrant la mala administració dels cabals municipals que vostès han dut a terme des de que van accedir al govern i que continuen duent a terme encara que vagin en direcció contrària del que la ciutat necessita.

Una política pressupostària que està hipotecant el futur d’aquest Consistori i que vostès no poden modificar perquè depenen d’ella.

La superestructura de directius, comissionats i coordinadors de tota mena; Els departaments al servei de la seva imatge i de la seva comunicació; La política de la repartidora; Els departaments i societats de dubtosa utilitat, etc. etc. han generant un entramat enorme, amb un cost enorme, del que vostès no en volen prescindir perquè la seva supervivència política depèn d’aquest entramat.

Una administració de l’economia municipal que necessita una reorientació total cap a una veritable austeritat que des de l’Entesa venim reclamant des de fa deu anys.

Una contenció de les despeses que cal practicar més en època de bonança, perquè en èpoques de vaques magres la contenció esdevé una imposició.

Vostès han practicat una economia de nou ric i naturalment no coneixen el què és l’austeritat per molt que diguin que cal adaptar-se a la crisi. A l’hora de la veritat no veiem canvis substancials.

El què si veiem és que la seva mala gestió deixarà una preocupant hipoteca a l’economia municipal.

Ens proposen pel 2010 un pressupost amb una previsió d’ingressos de 10 milions menys que el 2009, que si no fos pels 4,4 milions dels FEOS destinats a finançar programes la davallada d’ingressos serien de gairebé de 15 milions d’euros.

Una disminució dels ingressos que no és deguda a una menor recaptació, sinó que respon a una menor aportació de recursos per part de l’estat, de la Generalitat i de la Diputació.

Voldria fer un apunt en relació a aquests Fons Estatals que, benvinguts siguin per una banda, però que no deixen d’emmascarar la realitat de les finances municipals amb uns ingressos que aquest any hi són però no sabem si l’any vinent hi seran. Es tracta d’uns diners que el que pretenen és dissimular el mal finançament endèmic dels ajuntaments que han d’acabar alimentant-se de les engrunes de la repartidora del govern central, uns ajuntaments que han anat assumint competències sense rebre els recursos corresponents i que fins i tot financen obres que corresponen a la Generalitat.

Aquesta davallada dels ingressos feien ineludible una important retallada d’aquelles despeses que no fossin veritablement necessàries. Però tampoc ha estat així.

El Sr. Manau diu que ha fet un esforç d’austeritat i de contenció de les despeses però no explica de quines. En realitat s’ha limitat a passat el ribot per tots els departaments i ha rebaixat lleugerament determinades partides, sense però plantejar-se un canvi radical de la política de despeses.

Per exemple:

 Han anunciat que reduiran despeses de personal. Com ho faran? Reduint hores extres.

 En canvi no s’han plantejat rebaixar ni un euro dels 1,3 M€ que costen els 20 alts càrrecs. Ni dels més 1,6 M€ del personal d’alcaldia, Presidència i Comunicació. Ni els 231.000 € que costen el manteniment anual dels ornaments florals dels fanals.

 Mantenen una estructura de l’oficina de la Ciutat de la Música amb un cost de 100.000 €, tot i que, pel que sembla, han renunciat a aquest projecte.

 No es replantegen si són necessàries les despeses d’auto propaganda que representen el SBDaprop i el SBDactual i que costen a la ciutat més de 150.000 € anuals.

Aquesta és una petita mostra que posa de relleu la poca voluntat d’anar al fons de la qüestió i de suprimir aquelles despeses que no siguin socialment necessàries.

El Sr. Manau també fa bandera de que tot i la davallada d’ingressos han augmentat les partides destinades a Serveis Socials, Educació i Promoció Econòmica. És cert que han augmentat, fet que lògicament compartim perquè és una necessitat òbvia, però no ha estat gràcies a una redistribució de les despeses sinó als 4,4 M€ dels Fons Estatals.

Pel què fa al programa d’inversions preveuen una despesa de 21,3 M€. 13,7 M menys que l’any 2009.

Es tracta d’unes actuacions que, si bé tècnicament formem part del programa d’inversions, no generen nous serveis. Són partides destinades principalment a la dotació de material, al manteniment i millora de serveis i d’equipaments ja existents. A pagar compromisos plurianuals o obres en marxa, com la pista coberta d’atletisme o un enigmàtic Parc Aeronàutic de Catalunya.

En canvi no veiem cap partida destinada a la Ciutat de la Música, tot i portar deu anys anunciant-la i haver-se gastat més de 3 M€ en el projecte. Tampoc cap euro per a millorar el des de fa deu anys abandonat Conservatori.

Tampoc no veiem ni un euro pels AREs, i no sabem si també hi han renunciat. Ni com pensen finançar la rehabilitació del Raval d’Amàlia. O el Pla de Barris del Sud, si tampoc hi ha cap previsió més enllà de petits imports repartits en 11 programes.

En canvi destinen 2 M€ al manteniment de la carretera de Bellaterra perquè s’han obstinat incomprensiblement a ser els titulars d’aquesta via de la Diputació.

Tampoc no hem trobat cap partida per a finançar les actuacions del Pla de Mobilitat Urbana. Què vol dir això ? que també quedarà com un altre pla aparcat?

Un any més la pràctica totalitat dels ingressos s’han de destinar a despeses estructurals, per fer funcionar la pròpia maquinaria municipal i mantenir els serveis.

Després de deu anys d’intentar-ho han aconseguit arribar al seu propi rècord: 0 euros per a inversió. I han aconseguit un altre mèrit: la poca inversió, els 13,7 milions, es finançaran mitjançant crèdit.
Sembla ser que tampoc no hi han diners de fora per afrontar projectes.

Un any més no disposem de recursos per efectuar inversions estratègiques que aportin nous serveis, que aportin valor afegit a la ciutat. I sense inversió estratègica l’estancament de la ciutat està garantit. No hi ha progrés.

Ni regeneració de barris, ni Ciutat de la Música, ni Complex Museístic, ni Ciutat del Coneixement, ni Museu Tèxtil. Res de res.

Vostès passaran a la història més pel fum que hauran venut que pels projectes que arribin a fer realitat.

Però aquesta situació de manca de recursos per fer inversió no es tracta d’un problema conjuntural, d’un mal moment, d’un any de crisi. Convindran amb mi que portem deu anys reclamant una altra gestió de l’economia, perquè no tots els recursos s’hagin de destinar exclusivament a alimentar la maquinària municipal i poder destinar recursos a impulsar veritables projectes de ciutat.

Amb la voluntat de dona’ls-hi un cop de mà els hi varem fer arribar, el passat 27 de novembre, per escrit un conjunt de propostes per reduir la despesa, entre altres:

 Reduir en el 10% els sous dels càrrecs electes i personal eventual de direcció.

 Reduir el nombre de càrrecs de confiança i de Comissionats i traspassar les seves funcions als regidors de l’equip de govern i als caps de servei.

 Reduir Sabadell a prop i suspendre els programa de propaganda institucional.

 Reduir dràsticament els ornaments florals penjants, flors i ornamentacions.

 Reduir l’encàrrec d’estudis externs als imprescindibles.

Amb aquestes i altres actuacions més es podria estalviar al voltant dels 2 M€.

Però vostès han mostrat tan interès en reduir aquestes despeses que ni tan sols han tingut la correcció de respondre donant la seva opinió.

També els hi hem fet arribar una relació amb una trentena de propostes pel programa d’inversions que considerem prioritàries, entre les quals destacaria:

 Adequar l’edifici Vapor Buxeda Nou per ubicar un servei adreçat a persones autistes.

 Condicionar l’edifici del Conservatori.

 Adequar el pati del Casal Pere Quart per a actes culturals.

 Rehabilitar el Vapor Turull.

 Adequar l’edifici de l’antic CEIP Carme Simó com a Oficina de suport a les entitats.

 Substituir les escales entre la Plaça dels Termes i la Ronda de Santa Maria.

No només no n’han incorporat cap, sinó que tampoc no han tingut ni el detall de donar algun tipus de resposta. Aquesta és la participació que vostès practiquen.

Per acabar. No compartim la seva manera de gestionar els recursos de tots els sabadellencs i sabadellenques que es caracteritza per la mala administració, la nul·la austeritat i les poques idees.

I el que és pitjor: la greu hipoteca que la seva mala gestió estant deixant a la ciutat

No esperin doncs el nostre suport als seus pressupostos.