En el marc dels actes del desè aniversari
Ahir dimecres el Casal Pere Quart va acollir un nou acte emmarcat en el programa Entesa per Sabadell, 10 anys fent ciutat. L’exregidora Nieves Garcia va presentar i moderar una taula rodona que duia el títol La política avui i que va comptar amb la participació d’Artur Domingo, historiador que va ser el primer coordinador d’Entesa per Sabadell, Gemma Ubasart, politòloga i exregidora de l’Altraveu de Castellar del Vallès, i Albert Diez, exregidor de l’Alternativa d’Esquerres per Badia – AEB.
Artur Domingo va iniciar la seva intervenció parlant de la misèria de la política actual, provocada entre altres motius per la professionalització que ha comportat l’aferrament als càrrecs com a modus vivendi, el control dels aparells de partit i la persecució dels militants crítics, la visió del partit com a màquina per guanyar vots a qualsevol preu, la manca d’autocrítica, els discursos complaents amb l’electorat o la incapacitat d’endegar estratègies engrescadores. La conseqüència d’aquesta realitat és el desencantament d’una part de la ciutadania.
Davant d’aquest panorama Domingo va defensar que cal revaloritzar l’ètica i els valors com a elements essencials de la vida política, refermar la capacitat d’autocrítica, promoure la solidaritat, la justícia i l’austeritat, tot invertint la trampa ideològica de què la felicitat es basa en el consum, abordar el debat del decreixement, que qüestiona l’arrel del model capitalista, i reivindicar la centralitat de l’educació.
Gemma Ubasart va començar el seu torn contextualitzant les motivacions que han portat a una generació de joves a implicar-se en la política local a través de candidatures alternatives, tot recordant un cicle de lluita d’aproximadament deu anys a partir de l’aixecament zapatista de 1994, que també va recollir experiències del moviment estudiantil, l’ecologisme, el moviment per l’okupació, contra la guerra, etc. Un camp en què es va produir un aprenentatge polític i organitzatiu diferent al de les escoles dels partits clàssics.
Ubasart va definir l’etapa actual com de consolidació d’aquell activisme en dos sentits: el bastiment de formes d’organització estables i l’aposta per l’àmbit local i el treball des de la proximitat amb l’objectiu de continuar teixint xarxes socials. Com a reptes de futur va plantejar el reforçament de la coordinació entre candidatures i moviments socials, cooperatives, etc. per establir línies de treball i la necessitat de dotar-se de competència tècnica per tal que els elements tècnics no siguin mai un entrebanc per aturar els arguments polítics.
Albert Diez va explicar l’experiència de les Candidatures Alternatives del Vallès – CAV, que són el resultat d’agrupar moviments polítics de diferents municipis del Vallès que comparteixen una altra manera de fer política, no per teoritzar sinó per dur-la a terme. Les CAV no volen representar la ciutadania, volen ser-ne portaveus. Les CAV tenen voluntat de ser treballadors i treballadores que dediquen un temps de la seva vida a la política, no tenen pretensió de viure de la política. Les CAV volen que l’Administració estigui al servei de la ciutadania. Aquests objectius comuns van portar a formar un espai compartit de coordinació per canviar el Vallès, per transformar la realitat i per tenir una veu a la comarca.
Diez també va plantejar quines són les dificultats de les CAV, que a la vegada són també una de les seves virtuts: la presa de decisions corresponsable, que pot alentir-les, però que a la vegada les fa més sòlides; el fet que a vegades no hi ha acord, però això s’entén com un factor de diversitat; la manca volguda d’estructura de partit; el fet de no tenir candidatures a tots els pobles, que no tindria sentit si no hi ha realment un moviment al propi poble que ho faci possible; i la constatació de què la seva no és una proposta fàcil per a la gent, perquè demana la seva implicació.
Diez va finalitzar la seva intervenció afirmant que no es tracta de fitxar estrelles per votar-les cada quatres anys, sinó de ser els protagonistes, i recordant que no es pot canviar gran cosa des del govern, per molt que es defensin plantejaments alternatius, si no s’aconsegueix un canvi real a la societat.