Isidre Soler Clarena - Regidor Portaveu del Grup Municipal d'Entesa per Sabadell
Passats més de sis mesos des de la constitució del nou Consistori és temps suficient per poder valorar quina direcció ha pres la política del nou govern municipal. En aquests mesos de mandat s’han posat de relleu fets d’importància de la política municipal que tenen una lògica repercussió per la ciutat.
El primer de tots és que el Partit Socialista no ha assimilat encara ni la pèrdua de la majoria absoluta, ni el fet que cap altre grup municipal no li donés suport a l’hora de formar govern, almenys explícitament.
Un altre fet remarcable és la feblesa de l’equip que té la responsabilitat de governar la ciutat, motiu pel qual el govern s’ha dotat d’una macroestructura de càrrecs de confiança i comissionats, que assumeixen la direcció política de bona part dels departaments i que comporten una bona pessigada a les arques municipals.
Però, tot i aquesta estructura, el govern municipal continua mantenint una situació d’inseguretat, continua anant coix, i no podria garantir tirar endavant determinades decisions de la seva política si no fos pel suport implícit que rep del PP.
Aquest raonament, exposat en la valoració dels sis mesos de govern municipal feta pública per l’Entesa, i notori a ulls de qualsevol observador, va provocar una airada resposta per part del portaveu del Grup municipal del Partit Socialista, el sr. Joan Carles Sánchez, que va intentar negar l’evidència amb paraules poc elegants. La realitat, però, no deixa gaires dubtes sobre el paper de crossa de la política del PSC que el PP ha fet al llarg d’aquests sis mesos.
El PP no ha votat mai en contra de cap proposta del govern del Partit Socialista portada al Ple. Aquesta actitud ha possibilitat que el PSC se’n sortís en tots els temes on tenia dificultats per tirar endavant en no comptar amb el suport de la resta de l’oposició.
El primer indici d’aquesta actitud del Partit Popular es produí quan el seu grup municipal va ser l’únic que no va proposar cap candidat propi com a alcaldable en el debat d’investidura. D’aquesta manera el PP reduïa distància envers l’alcalde, el Partit Socialista i la seva política.
Al Ple de juny el PP va ser l’únic grup que va donar suport a la proposta del PSC per retallar les competències del Ple i delegar-les a la Junta de Govern, que li permeten aprovar directament contractacions i altres matèries d’importància en detriment de la transparència i d’una presa de decisions més àmplia. Aquesta decisió del PP, aliniant-se clarament amb el govern, marcarà sens dubte la legislatura.
El PP també va ser l’únic grup que no es va oposar a l’aprovació de la llarga llista de personal de confiança del PSC. L’únic grup municipal que votar junt amb el Partit Socialista els dictàmens sobre la retribució d’aquest personal de confiança, sobre la modificació de la plantilla municipal i sobre la modificació del Pressupost municipal per assumir la nova despesa.
En el ple del mes de setembre el PP va votar amb el PSC a favor del tancament del Pressupost del 2006 i de la modificació del Pla general per poder construir un gratacels a la Gironina.
Al Ple d’octubre novament el PP va donar suport al PSC en una nova modificació del Pressupost del 2007.
Al mes de novembre, gràcies a l’abstenció del PP, el PSC va poder tirar endavant temes centrals de la política del govern com la modificació de les Ordenances Fiscals, la nova plantilla de llocs de treball municipal i el Pressupost per l’any 2008.
En el Ple ordinari del mateix mes novament es va fer palesa la dependència del PSC respecte del PP en la votació de la moció sobre la Fundació Sabadell Solidari, impulsada per la resta de grups de l’oposició, en la que l’abstenció del seu portaveu Jordi Soriano va possibilitar que la moció no fos aprovada i estalviar al govern haver de variar la seva política en matèria de solidaritat i cooperació.
Aquesta darrera votació va posar de relleu, en votar diferent els dos membres del grup municipal, la divisió en el sí del PP pel fet de dur a terme una política gens diferenciada a la del Partit Socialista.
Tot apunta doncs a l’obvietat, a l’existència d’un acord, no fet públic però implícit, entre el PSC i el PP a nivell local. Hi ha pocs dubtes del paper de crossa que durant aquests mesos ha realitzat el PP envers el PSC, sense el qual difícilment el govern del Partit Socialista hagués pogut tirar endavant amb relativa comoditat els temes més importants de la seva política.
En tot cas no qüestionem l’existència d’aquest pacte (cadascú és lliure d’escollir els companys de viatge) sinó el fet de què no sigui explícit, de que no es coneguin els termes del mateix.
Qüestionem que el Partit Socialista i l’alcalde Bustos continuin governant amb prepotència, tot i estar en minoria, sense que ni tan sols intenti arribar a acords amb la resta de grups municipals. Prefereix arribar a l’acord amb el PP, o potser no cal ni que el busqui perquè ja el té per sempre.