Virginia Domínguez - Entesa per Sabadell
Ja hem estrenat el nou asfalt de la Rambla, vermell diuen, però que, al cap i a la fi no deixa de ser una capa d’asfalt. I, amb aquesta actuació, el centre de Sabadell ha fet una passa enrera, ha tornat a lliurar la Rambla als vehicles i l’ha allunyat una mica més dels vianants.
S’ha perdut una oportunitat per reflexionar sobre el futur d’aquesta via, per potenciar un debat real (i no com l’exemple de pseudoparticipació que s’ha fet) sobre la peatonalització total o parcial del centre de la ciutat.
Mentre altres ciutats avancen cap a l’establiment d’àmplies àrees restringides al trànsit on es potencien els drets dels vianants, a Sabadell estem estancats amb un grapat de carrers teòricament lliures de cotxes, però que sempre n’estan plens, ja sigui circulant o bé aparcats. (Per cert, estacionament de franc mentre la resta de ciutadans paguen zona blava o parquing) Les pilones que haurien de servir per regular l’accés a la càrrega i descàrrega no funcionen, gairebé ningú no fa cas dels horaris establerts per a aquesta tasca i tota la zona de vianants sembla un gran aparcament. Els pobres vianants han d’anar per la Rambla fent cua per travessar les zones de terrassa que, francament, es mengen literalment la vorera en alguns trams i converteixen el pas del vianant en una autèntica gimcana.
La Rambla hauria pogut seguir oberta al trànsit d’autobusos, taxis, serveis i repartiment de mercaderies, tot permetent el pas pels carrers perpendiculars com es fa els festius, i afavorint que el transport públic guanyés en regularitat. O bé hauria pogut ser una via de prioritat de vianants. O s’hauria pogut elevar el nivell de la calçada fent que els cotxes circulessin més a poc a poc. S’haurien pogut fer moltes propostes i trobat solucions a les inquietuds de comerciants i veïns i convertir aquesta via en el gran aparador del Centre.
Tornar a l’asfalt és decididament la pitjor solució. La Rambla torna a ser patrimoni de les cues de vehicles. I la ciutat hi ha perdut.