Betty Alsina (Actuavallès), Esther Costa (Col·lectiu Ronda), M. Antònia Bartolí (Entesa per Sabadell)
Per a la majoria de tots nosaltres el coneixement sobre aquest tema es limita a la vessant anecdòtica i exòtica. Ens manca informació jurídica, i desconeixem la realitat en les seves dimensions social i humana. Tanmateix, en els darrers mesos, els diaris en parlen amb més freqüència del que és habitual, la coincidència de diferents esdeveniments han desvetllat polèmica: són notícies que afecten al terreny municipal, com l’aplicació de les ordenances cíviques que prohibeixen la prostitució al carrer, al nacional i/o autonòmic, com la intenció de la consellera d’interior de regular la prostitució i a l’europeu, com la petició a la FIFA per part del Consell d’Europa que codemni del tràfic de dones al Mundial d’Alemanya del 2006.
Tampoc han faltat reaccions a favor i/o en contra, que responen a dues visions o enfocaments ben diferents: la visió voluntarista i “legitimista” que suposa la llibertat de la persona per escollir el que vol fer amb la seva vida i el seu cos i la visió determinista i de dignitat humana que explica la prostitució com una sortida forçada per unes circumstàncies concretes, econòmiques, socioculturals, sexuals, psicològiques i nega la prostitució com una opció personal, sinó obligada per a la situació de marginalitat de la dona. Considera que el cos de la dona és assimilat com una mercaderia i la dona rebaixada a la categoria d’objecte.
Alguns aspectes preocupants reforcen la visió determinista, com la presència de les màfies i xarxes de corrupció que hi ha al voltant de la prostitució, el proxenetisme o el tràfic, la trata de persones i l’explotació sexual de la dona immigrant, fet que es dona amb més intensitat els darrers anys coincidint amb l’augment de l’entrada de persones immigrants al nostre país.
El proppassat 29 de març en els debats de l’Entesa per Sabadell es van abordar alguns dels aspectes legals, humans i socials que giren al voltant d’aquest controvertit tema.
En fer un repàs al mapa jurídic es troben definicions del terme: “És la situació en la que es troba una persona que d’una manera més o menys reiterada, mitjançant el seu cos, activa i passivament, dona plaer sexual a un altre a canvi d’una contraprestació de contingut econòmic, generalment una quantitat de diner”.
A l’empara d’aquest concepte legal de prostitució es despleguen articles que defineixen els delictes relatius a la prostitució. Per posar alguns exemples, l’article 187 penalitza amb presó de 1 a 4 anys la corrupció de menors o persones incapacitades, l’article 188 prohibeix la prostitució en cas que qui l’exerceixi sigui víctima de violència, intimidació, engany o abusi d’una situació de superioritat o vulnerabilitat de la víctima. Però en el mateix article es considera un be jurídic protegit la llibertat sexual i la dignitat personal. Així, tota persona major d’edat és lliure d’exercir la prostitució sense coacció ni engany. Es considera delictiu, tot i que no existeixi engany inicial, la coacció posterior, ex. les dones que ja ho sabien des del país d’origen que anirien a exercir la prostitució. Un parell d’exemples més ens mostren com es fila de prim i com de casuística pot ser la condemna: comet delicte la dona que treballa a un establiment on s’exerceix la prostitució i realitza actes insubstituibles perquè aquesta es porti a terme (recepció, entrega de tovalloles, cobrament als clients, etc) a canvi d’una retribució, mentre no el comet qui cedeix temporalment, de manera no permanent, una habitació a una prostituta perquè exerceixi la prostitució. L’article 318 penalitza amb penes de 5 a 10 anys qui afavoreixi el tràfic il·legal o la immigració clandestina de persones per explotar-les sexualment.
En l’àmbit autonòmic, el decret 217/02 (DOGC 8/08/02) fa referència a la regulació dels locals o s’exerceix la prostitució. L’esborrany de l’Avantprojecte de Llei dels drets de les dones per a l’erradicació de la violència masclista, l’article 93 s’hi refereix expressament. D’altra banda el projecte-esborrany de la consellera d’interior descarta la prohibició total, es promociona l’autogestió de les prostitutes de petites cases de prostitució, despareix la prostitució al carrer i els grans prostíbuls, es pretén donar sortida a les dones que ho vulguin deixar i es protegeix i dignifica a les que vulguin continuar.
En l’àmbit europeu, ens movem entre dos models contraposats: l’holandès que ha optat per la regulació des de l’any 2000 i es considera la prostitució com un treball, gaudint de prestacions i drets laborals i el Suec que persegueix i penalitza el client. En altres països, excepte Alemanya, la regulació és ambigua. Ara mateix a Finlandia s’ha obert un debat que divideix la societat entre la legalització i la prohibició.
Durant els darrers anys hi ha hagut un augment important de persones que exerceixen la prostitució a tot el país i les comarques del Vallès no en són una excepció. Les dones que majoritàriament formen el col·lectiu de persones que es dediquen a aquesta activitat són en general persones que estan en una situació de vulnerabilitat. Les causes d’aquesta vulnerabilitat són moltes, com són moltes les diferents situacions en què es troben les dones que formen aquest col·lectiu: economia informal, absència de mitjans alternatius de vida, coacció o deutes econòmics ( màfies, tant organitzades com familiars), situació administrativa irregular (dones immigrants que no tenen permís ni de residència ni de treball), ser el cap de família en solitari, etc. A aquesta diversitat de situacions hi hem d’afegir dos agreujants: el fet que no és una activitat reconeguda legalment i, per tant, les invisibilitza, fent-les encara més vulnerables, i l’estigma que duu associada la prostitució, que fa que se n’hagin d’amagar, fins i tot del seu cercle més proper que sovint és qui econòmicament se n’aprofita.
A la nostra comarca, l’entitat Actuavallès-Actuem va posar en marxa el Projecte Dona amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les dones que exerceixen la prostitució, tot fomentant-ne l’autonomia. Als seus inicis tenia una orientació bàsicament sanitària i orientada vers la prevenció de les ITS. La realitat, però, ha fet que s’hagin ampliat molt les activitats que es duen a terme i que hagi abraçat també, i amb molta força, el vessant social.
Des de l’any 1998 que s’inicià el projecte fins el 2004 s’ha entrat en contacte amb 663 dones i durant el 2005 s’han conegut 318 dones més. De totes maneres, durant el 2005, s’ha estat en contacte amb unes 600 dones, ja que n’hi ha que estan al territori des de fa temps i n’hi ha que són molt itinerants. La majoria d’aquestes dones treballen a cases de relax o a clubs; el percentatge de dones que s’estan a les carreteres és relativament baix (menys d’un 10%). De les dones immigrades que s’han conegut aquest any (un 88% del total de dones), només n’hi ha un 7% que tenen la situació administrativa regularitzada; de les restants, el 63%, sabem que estan en situació irregular, i del 30% en desconeixem la situació administrativa. Aquestes dades ens donen una idea bastant clara de quina és la situació pel que fa al tema dels papers de les dones immigrants.
És difícil fer una radiografia tipus de la dona que exerceix la prostitució, hi ha moltes realitats que la conformen i la idea que sovint donen els mitjans de comunicació és que la majoria de les dones són segrestades, amenaçades i obligades, situació que no és ben bé real. És cert que hi ha casos que responen a aquesta realitat, però la majoria de les dones hi són per una decisió pròpia, bé a conseqüència de pressions econòmiques, bé per manca d’alternatives. Cal dir també que malgrat la majoria de les dones immigrades saben a què venen, en arribar al lloc de destí es troben amb una realitat ben diferent a la que s’havien imaginat. Sovint venen perquè els expliquen que tornaran el deute molt aviat i podran guanyar molts diners molt fàcilment i malauradament les coses no van així. A la prostitució es guanyen diners, és cert, de vegades ràpidament, però gairebé mai fàcilment.
Amb la reflexió i el debat, els interrogants continuen i augmenten:
Tenim dret de privar a la persona de la llibertat d’escollir el que vol fer amb la seva pròpia vida, incloent el seu cos i la vivència de la seva sexualitat?
Cal una regulació de la prostitució que contempli totes aquestes realitats i defensi el dret de les persones a guanyar-se la vida dignament, amb drets i obligacions envers la societat a la qual estan?
Quin model europeu és el més adequat i respectuós amb la persona, l’holandès, el suec, o… cal proposar-ne d’altres?